El menor té dret a ser escoltat en els procediments en què es decideixin mesures que l’afectin directament, com és el d'un divorci en què es decideixi la seva guarda i custòdia i el règim de visites amb els seus progenitors. Aquesta obligació es pot eximir en funció de les circumstàncies, especialment quan el menor encara no té prou maduresa i és menor de dotze anys, però en aquest cas el tribunal ha de donar raons per no escoltar-lo. Aquesta audiència del menor ha de ser directa amb el jutge o tribunal, no es pot subministrar donant indirectament la seva opinió, perquè l'ha pronunciat davant els tècnics que realitzen l'informe psicosocial.

En aquests termes, el Tribunal Suprem s'ha pronunciat recentment anul·lant la sentència que es va dictaminar sobre el règim de guarda i visites d'un menor proper a l'adolescència sense conèixer directament les seves opinions i desitjos al respecte, sinó pel que va dir a l'equip psicosocial que es va pronunciar sobre el sistema que podria ser més beneficiós.

El pare, que havia acordat amb la mare en el divorci mantenir la guarda i la custòdia per a ella i un extens règim de visites per a ell amb dos dies intersetmanals, un d'ells amb pernoctació, ara demanava la custòdia compartida o, subsidiàriament, que les pernoctacions intersetmanals s'allarguessin a dues.

Els tribunals consideren la segona de les opcions, però la mare va interposar un recurs davant el Tribunal Suprem i aquest ha anul·lat la sentència, ordenant retrotreure les actuacions al moment en què s'hauria d'haver escoltat al menor sobre la custòdia compartida i l'ampliació del règim de visites, amb la possibilitat de poder conèixer directament i immediata les seves opinions i desitjos al respecte.

Tot i que el Ministeri Fiscal va proposar considerar satisfet l'obligació legal d'escoltar el menor major de dotze anys en aquests processos sobre la base que el menor sí va emetre la seva opinió, encara que no fos davant el jutge o tribunal, sinó davant els tècnics que van elaborar l'informe pericial psicosocial, el Tribunal Suprem considera que aquesta pràctica no corregeix l'omissió d'aquest dret que forma part de l'estatut jurídic indisponible dels menors d'edat, i que és d'observança inexcusable per a tots els poders públics.