Després de l'extinció d'un arrendament de local comercial, l'empresa arrendatària reclama a l'arrendador la indemnització per clients prevista en aquests casos a la LAU.

Aquesta indemnització s'emmarca en el marc de la negociació de les parts contractants, en la mesura que es tracta d'un dret renunciable per part de l'arrendatari, que en la pràctica comporta que s'inclogui en aquesta mena de contractes l'exclusió d'aquesta indemnització. No obstant això, no s'havia incorporat cap acord en aquest contracte específic en aquest sentit.

Havent signat un contracte d'arrendament per un període de 10 anys prorrogables, es va prorrogar per 2 anys més, transcorreguts els quals les parts van resoldre el contracte.

Posteriorment, l'arrendatari promou una demanda perquè entenia que té dret a una indemnització per clientela, ja que l'arrendadora va traslladar el local a una altra empresa que immediatament va iniciar la mateixa activitat d'hostaleria, fins i tot conservant la denominació comercial i part del personal que va voler continuar en l'explotació.

El jutjat avala aquesta pretensió i declara el dret de l'empresa demandant a rebre una indemnització, ja que l'activitat a la qual es dedicava l'arrendatària és susceptible de generar una clientela que doti el local arrendat d'un valor econòmic addicional, derivat de les persones que habitualment el freqüenten com a consumidores assídues dels seus productes. Aquesta fidelització de clients és susceptible de ser gaudida per qui substitueixi l'arrendatari en el trànsit comercial; en aquest cas, la nova empresa arrendatària que, en un termini curt des del venciment del contracte d'arrendament anterior, destina el local a la mateixa activitat.

L'import de la indemnització es fixa legalment en el valor d'un mes de lloguer per cada any de durada del contracte, en aquest cas 12.