Després de la venda a un tercer de la finca confrontant a la seva, un propietari exerceix l'acció de retracte, mitjançant la qual té dret a adquirir la finca en les mateixes condicions que el comprador. Es planteja si l'acció havia caducat en el moment en què es va exercir.

La Llei estableix l'assentament de la inscripció de la compravenda en el Registre de la Propietat com a data de referència per al càlcul del termini de caducitat del retracte, ja que constitueix un mitjà segur:

- per tal que el veí tingui un coneixement cabal del negoci;

- per establir una data determinada i evitar la inseguretat en el tràfic jurídic.

Només si no hi ha inscripció s'aplica la data de coneixement de la venda. Aquest coneixement ha de ser acreditat per qui l'invoqui —és a dir, l'adquirent—, que vulgui impedir que succeeixi l'acció de retracte interposada contra ell.

El retractor ha de tenir coneixement no només del fet que s'ha produït la venda, sinó també del preu i de les altres circumstàncies de l'adquisició, perquè només així pot valorar convenientment si està o no interessat a subrogar-se en el lloc del comprador. Simples referències a la venda, dades incompletes de les seves condicions o la simple notícia d'aquesta no són suficients.

En aquest cas concret, atès que no s'ha acreditat que la demandant tingués coneixement de totes les circumstàncies de la compravenda, s'ha d'estar a la data de la inscripció registral, per la qual cosa l'acció no havia caducat.